L'explotació forestal

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a extreure recursos que s'han emprat per multitud de tasques.
En principi aquest ús permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció dels recursos no sigui superior a la seva producció pel sistema i la seva extracció no generi problemes d'erosió.
Aquest ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos europeus, ja fa molts segles. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible. Ja al segle XV, l'extensió de boscos d'Anglaterra era ben reduïda. A Espanya les masses forestals han estat talades i s'han reconstruït vàries vegades, de forma que gairebé no hi queden boscos primaris (aquells que no s'han tallat mai).
Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, a dia d'avui, més de 2000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per cuinar o escalfar-se. La meitat d'elles tenen moltes dificultats per proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, el que pot afavorir els incendis dels boscos.
Al món desenvolupat, amb accés a fonts d'energia alternatives, la fusta gairebé no s'empra com a combustible (la despesa a segones residències és gairebé anecdòtica) i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals. Molts dels països importadors de fusta tropical practiquen la tàctica d'espoliació i fugida.
La pràctica de l'espoliació i fugida (que es fa gairebé sempre en països dels Tercer Món amb règims corruptes) consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es pugui i fugir el més aviat possible quan el país o organitzacions internacionals comencin a preocupar-se pel tema. Grans empreses (les japoneses, sobretot) han acabat així amb boscos de Tailàndia, Nigèria i Filipines, països que abans exportaven fusta i ara l'han d'importar.
L'espoliació pot anar seguida de replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid, normalment no originàries del país. Els eucaliptus que es conreen a molts llocs d'Espanya en són un exemple. En alguns països el 70% de tota la fusta industrial pot provenir d'aquestes plantacions. Alguns països com Finlàndia, Canadà o els EEUU han fet d'aquesta explotació de monocultius un veritable negoci i, en alguns casos, fins i tot els exploten com a parcs temàtics. A Amèrica llatina aquest fenomen s'estén ràpidament i els boscos autòctons estan essent substituïts per plantacions de pins i altres espècies de creixement ràpid.

Explotació forestal d'eucaliptus