Els recursos forestals (beneficis del bosc)

El bosc aporta nombrosos beneficis que podem agrupar en beneficis econòmics, ambientals i socials. 
Els recursos que ofereixen els boscos són de caràcter renovable, sempre i quan es dugui a terme una gestió forestal sostenible, el que implica la seva conservació i millora per les generacions futures. 

A continuació, ens centrarem en els beneficis econòmics que ofereix el bosc. Podem dir doncs, que des d’antic, els boscos s’han aprofitat per a l’obtenció de productes forestals fusters (llenya, fusta per a serra, fusta per al desenrotllament i la fusta per a trituració) i per a productes forestals no fusters (pastures, suro, bolets i tòfones, pinyons i castanyes, plantes aromàtiques i medicinals, espàrrecs boscans i mel). Aquests aprofitaments impliquen una gestió del bosc que, en cas de no realitzar-se correctament, pot provocar la seva degradació o pèrdua. Això ha comportat que, en moltes ocasions, la societat associï l’aprofitament del bosc amb la seva destrucció. Res més lluny de la realitat, a casa nostra els espais forestals són el resultat de l’equilibri entre l’acció dels humans i l’evolució de la natura. És més, els boscos que són aprofitats i gestionats correctament són més rics en diversitat, estan en millors condicions que els que no es gestionen o estan semiabandonats i tenen garantit el seu futur.


PRODUCTES FORESTALS FUSTERS

PRODUCCIÓ DE LLENYA I FUSTA

Els primers productes en importància que s’extreuen del bosc són la fusta i la llenya.
La llenya ha estat el combustible més utilitzat per la humanitat. A l’actualitat, en els països industrialitzats ha caigut en desús en favor dels combustibles fòssils, però en els països en vies de desenvolupament continua essent una font molt important d’energia. A Catalunya, les espècies més apreciades per fer llenya són l’alzina i el roure, seguides del faig.
Els boscos produeixen fusta que podem diferenciar segons el seu ús. La fusta pot tenir 
un o altre destí segons les seves característiques (duresa, flexibilitat, resistència, color, presència de nusos,grops o recargolaments, etc.). Els principals destins a casa nostra són: fusta per serra (embalatges...), fusta per desenrrotllament (taulers d'aglomerat i contraplacat...) i la fusta per a trituració (taulers de fibres o de partícules, pasta de paper, biomassa...)

PRODUCTES FORESTALS NO FUSTERS

PRODUCCIÓ DE SURO

El suro és l’escorça que recobreix l’alzina surera i que li serveix de protecció contra el foc. S’utilitza, sobretot, per a la fabricació de taps i com a material aïllant, a causa de les seves característiques de lleugeresa, porositat, impermeabilitat, compressibilitat i alt coeficient de fricció. La surera és una espècie que habita a la mediterrània occidental, que no resisteix bé les gelades. Al nostre país només està adaptada a les zones litorals i prelitorals de les comarques gironines i barcelonines.
L’extracció del suro, anomenada pela o lleva, es duu a terme cada 10-15 anys en un mateix arbre. A partir de la tercera pela és quan s’extreu el material de primera qualitat, destinat als taps per les ampolles de vi.
La producció de suro a Catalunya és una activitat econòmica molt important, ja que, tot i que produïm solament el 10% de la producció de tot l’Estat, la indústria surera –concentrada a les comarques de Girona– produeix el 80% de la producció mundial de taps de vins escumosos (cava i xampany) i el 10%-15% de la producció de taps per a vins tranquils (vi negre, rosat i blanc).


PASTURES

Tradicionalment alguns boscos s’han utilitzat com a zona de pasturatge pel bestiar. Aquesta activitat, beneficiosa per reduir el risc d’incendi, contribueix a eliminar el sotabosc i a controlar el seu creixement, però pot provocar problemes d’erosió i de regeneració d’espècies si no es realitza correctament. Per això, s’ha de planificar i ordenar adequadament d’acord amb els instruments i plans de gestió dels boscos.

BOLETS, PINYONS, ESPÀRRECS BOSCANS I CASTANYES

El bosc produeix altres productes a part de fusta, llenyes i pastures. Especialment en l’àmbit del Mediterrani, dels boscos destaquen altres aprofitaments no fusters en forma de fruits, llavors, bolets i altres. A casa nostra cal destacar els bolets, les tòfones, els pinyons, les castanyes, etc.
Els bolets són un dels aprofitaments no fusters més destacats. Un cas particular de fong apreciat per les seves propietats culinàries és la tòfona. A Catalunya existeixen diverses espècies associades sobretot a alzines i roures, essent la tòfona negra la més reconeguda. En els darrers anys s’està implantant el seu cultiu, especialment en zones de mitja muntanya del Prepirineu i el Prelitoral.
El cas del pinyó, provinent del pi pinyer, és ben diferent, ja que, tot i gaudir d’immillorables condicions per créixer i de ser-ne capdavanters en la producció mundial, s’estan abandonant els boscos de pinyer per la dificultat que suposa la seva recol·lecció. Les zones més productores són les comarques de Girona i nord litorals de Barcelona, tot i que es poden trobar exemplars aïllats i formant part de boscos mixtos a tota la franja litoral catalana i també algunes clapes a les comarques de la Catalunya central.
La recol·lecció d’espàrrecs boscans, molt apreciats culinàriament, també es porta a terme de manera habitual.


PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS

La recol·lecció de certes plantes amb propietats aromàtiques, medicinals i condimentaries s’ha fet des d’antic i es continua fent encara avui. Per algunes d’elles s’han desenvolupat tècniques de cultiu, però la majoria es continuen recollint en estat silvestre.
Els països de la conca mediterrània en són molt rics, podent-ne destacar als nostres boscos la farigola, el romaní i l’espígol. Un cas especial de producte del bosc que s’utilitzava per guarir era la trementina, que s’extreia de la resina de les coníferes. 
Al voltant de la trementina van néixer les trementinaires, dones que, des de mitjans de segle XIX fins al 1982, es dedicaven a recollir aquesta resina, i altres plantes medicinals, i feien una ruta per vendre-les que les podia portar des del Prepirineu de Lleida, d’on eren originàries, fins al litoral català.

PRODUCCIÓ DE CARBÓ VEGETAL

El carbó vegetal és un material combustible procedent de la fusta quan aquesta pateix un procés de combustió en absència gairebé total d’oxigen. Va ser molt utilitzat fins a la primera meitat del s.XX. A partir d’aquest moment, l’aparició dels combustibles derivats del petroli va deixar en desús el carbó vegetal.
Fins aquell moment el procés tradicional del carboneig es duia a terme al mateix bosc on s’obtenia la fusta, normalment d’alzina, roure o faig. Es muntaven les carboneres (piles de llenya) i es cobrien amb molsa, fulles, falgueres i terra, amb l’objectiu que es consumís a poc a poc i limitant-ne la presència d’oxigen. El procés podia durar de dues a tres setmanes ininterrompudament, el què feia que el carboner hagués d’estar-ne pendent les vint-i-quatre hores del dia. Els avantatges més importants del carbó vegetal en front de la llenya eren que n’augmentava el poder calorífic i en facilitava el transport, ja que el pes quedava reduït a dues terceres parts.

Avui en dia, la seva elaboració tradicional és pràcticament inexistent doncs, al ser una tasca laboriosa i dura, el cost de la mà d’obra fa més competitiu el carbó procedent d’altres zones.


MEL I DERIVATS

Els productes apícoles són la mel i la resta de productes que s’obtenen de les abelles (cera verge, pròpolis, pol·len i gelea reial). Els beneficis obtinguts de les abelles daten de milers d’anys enrere, però és amb les cultures romana i àrab que arriben al seu màxim esplendor. Durant aquells temps i fins a finals del s.XIX coexisteix l’apicultura amb la recol·lecció de la mel dels eixams salvatges. A partir del s.XX però, aquests eixams naturals entren en forta decadència, donat, en primer lloc, a l’aparició de certes patologies exòtiques i, en segon, a la massiva introducció dels pesticides en l’agricultura.
De la cria moderna de les abelles se’n diu apicultura. L’apicultura és una activitat corrent a les zones rurals (uns 800 professionals a Catalunya) de la conca mediterrània ja que el clima afavoreix el desenvolupament d’espècies mel·líferes. Els professionals del sector tenen entre 500 i 1.000 eixams cadascú i habitualment les van movent cada estació de l’any.
No hem d’oblidar que les abelles, a més del productes que ens ofereixen, tenen diferents funcions ecològiques indispensables pel medi ambient: formen part de la biodiversitat dels nostres espais naturals i representen el major pol·linitzador per a multitud de plantes.