Conseqüències de la subtitució del bosc autòcton per un bosc amb arbres originaris d´altres ecosistemes

Hi ha moltes conseqüències que es poden donar per culpa de la substitució dels boscos. Algunes d'aquestes conseqüències són:

• El fet de canviar els arbres autòctons fa que la flora i la fauna autòctona hagi de sufrir un canvi brutal i moltes de les plantes i animals no aconsegueixen adaptar-se, per això es poden posar en perill moltes espècies i poden desaparèixer del tot les espècies que ja estaven en perill.
• També s'altera el balanç de tot l'ecosistema i del cicle de vida de les plantes i dels animals.
• Tota la cadena alimentària s'altera perquè es reemplaça alguns eslabons amb animals o plantes que no estàn connectats originalment a aquesta cadena.

A més d'aquestes tres conseqüències, hem trobat una notícia força interessant sobre la denúncia de la substitució dels boscos autòctons per altres de diferent ecosistema. Esperem que com nosaltres, també l'hagueu trobat interessant!

http://elchucao.cl/2012/05/14/denuncian-sustitucion-de-bosques-nativos-por-plantaciones-de-eucaliptos-en-chiloe/

Solucions pràctiques per disminuir la demanda de paper

El paper l'utilitzem gairebé per tot, des de l'escola fins als anuncis publicitaris i fins i tot per la higiène personal. Té moltes utilitats i en fem ús cada dia i, la veritat, és que sense el paper moltes de les coses que podem fer no les podríem fer.

Malauradament però, cada vegada hi hi ha més demanda d'aquest element i a causa d'això han desaparegut dues terceres parts dels boscos autòctons i han sigut substituits per espècies de ràpid creixement que proporcionen fusta i polpa de paper a curt termini. D'aquesta manera podem gaudir tots de tot el que ens ofereix el paper però per altra banda, substituïr un bosc autòcton per un altre amb arbres provinents d'un altre ecosistema té conseqüències greus per la naturalesa que ens envolta.

És per això que us explicarem solucions pràctiques per disminuir la demanda del paper i així podrem evitar que es substitueïxin els boscos. Les solucions que us indicarem a continuació no són tretes de cap web, sinó que les hem pensat nosaltres mateixes.

• Reciclar: Reciclar és molt fàcil i no costa res. Separant els residus no només aconseguiriem menys demanda de paper, sinó que també cuidem el medi ambient.
• Reutilitzar: Per què hem de malgastar tant de paper si podem aprofitar-lo més d'una i de dues vegades? Reutilitzant aconseguim disminuïr la demanda del paper i també gastem menys diners ja que no tenim la necessitat de comprar-ne tant.
• Reduïr: Si reduïm l'ús que fem del paper, també aconseguirem que no hi hagi tanta demanda.

Aquests 3 consells que us hem donat són els bàsics per solucionar aquest problema tant gran. Per recordar-nos de les tres solucions podem pensar en les "3R: Reciclar, Reutilitzar i Reduir".

Esperem que us hagi servit d'ajuda tot el que us hem explicat. Ara només fa falta que ho poseu en pràcitca!

La importància de la reforestació

A continuació us presentem de manera dinàmica i senzilla què és la reforestació i quins tipus de reforestació hi ha.

Si voleu més informació podeu fer click al link següent:
http://www.nutridia.com.mx/medioambiente/Reforestacion.pdf 

Notícia sobre la reforestació

Després del gran incèndi que va tenir lloc a l'Alt Empordà l'estiu passat, es van crear campanyes per dur a terme una reforestació d'aquests boscos, és a dir, tornar-los a regenerar. Relacionat amb aquest tema hem trobat un article força idoni i interessant.

#1català1arbre pretén replantar la zona afectada per l'incendi de l'Alt Empordà

La campanya ha sorgit a les xarxes socials per intentar que la zona “torni a ser el que era”

Una campanya sorgida a les xarxes socials sota el nom#1català1arbre busca replantar la zona arrasada per l'incendi forestal de l'Alt Empordà i fer que l'Albera "torni a ser el que era fins fa dos dies".

Així ho ha explicat un dels seus impulsors, Oriol Puig, natural de Llançà, junt amb una internauta de Barcelona, qui aquest matí ha fet una crida per trobar col•laboració en la campanya #1català1arbre. Puig s'ha ofert aquest matí a la internauta@annacamaca per dur a terme la campanya #1catalàunarbre i obrir una pàgina web i fer-ne difusió i en sis hores ja havien aconseguit més de dues mil adhesions.

Segons ha explicat Puig, l'objectiu ara és trobar "recursos humans" i no econòmics i que encara cal veure què cal fer i com s'organitzaran els voluntaris un cop l'incendi ja estigui extingit.

Oriol Puig, de 27 anys i veí de Llançà, ha explicat com ahir va participar com a voluntari al pavelló de la localitat per atendre els conductors que es van quedar atrapats per l'incendi. "Vaig sentir que havia de fer alguna cosa", ha afirmat. Ja s'han posat en contacte amb ells empreses privades, vivers i enginyers agrònoms, entre d'altres.

"Perspectives optimistes"

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha assegurat que les condicions meteorològiques permeten tenir unes perspectives "molt més optimistes" de cara a les tasques per intentar controlar l'incendi de l'Alt Empordà, i ha assenyalat que s'espera progressar per contenir el foc durant el dia de demà dimarts.

"Sense estar sota control, esperem progressar decididament per contenir-ho durant el matí de dimarts", ha afirmat Puig en declaracions als mitjans des del centre de comandament a Figueres, i ha indicat que els esforços es concentraran en els municipis de Terrades, Darnius i el pantà de Boadella, així com a Cantallops, Vilanant i Cistella, amb l'objectiu que el foc no aconsegueixi l'Alta Garrotxa.

Puig ha afirmat que els bombers treballaran "durament" durant tota la nit, malgrat que els mitjans aeris s'han retirat amb l'ocàs, i intentaran aprofitar la pujada de la humitat relativa, que podria aconseguir el 70%, així com la baixada de les temperatures -de fins a 10 graus menys respecte a la mitjana dels últims dies- i a la disminució de la força del vent.

Més de 1.500 efectius treballaran intensament duran aquesta nit per impedir que l'incendi avanci i apagar les revifades. Els efectius desplaçats a la zona centren els seus esforços al flanc dret (la part més occidental) per impedir que les flames puguin estendre's cap a l'Alta Garrotxa. Ara queden els efectius terrestres dels Bombers de la Generalitat, bombers d'altres administracions, Agrupacions de Defensa Forestal, efectius de l'exèrcit i del Ministeri de Medi Ambient, Mossos d'Esquadra, policies locals, tècnics i voluntaris de Protecció Civil i membres de Creu Roja i del SEM. 

Interior ordena el confinament de La Vajol, Albanyà, Cantallops i Sant Llorenç de la Muga

El Departament d'Interior ha ordenat el confinament de La Vajol, Albanyà, Cantallops i Sant Llorenç de la Muga arran de l'incendi. Aquestes localitats se sumen a Darnius i Terrades, els veïns dels quals han estat confinats durant tota la jornada als seus habitatges. Els bombers continuen treballant intensament per contenir l'incendi i ara es continuen prioritzant els esforços al flanc situats a l'oest, a prop del pantà de Boadella, per evitar que el vent propagui l'incendi cap a la Garrotxa.

Cinc carreteres continuen tallades
Cinc carreteres continuen tallades aquesta nit com a conseqüència de l'incendi. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, les carreteres afectades són la GI-504 entre Terrades i Agullana, GI-501 entre Agullana i la Vajol, GI-500 d'Agullana a la Jonquera, GIV-5105 entre Llers i Avinyonet de Puigventós i la GIP-5101 d'Avinyonet de Puigventós a Terrades.

S'ha normalitzat la circulació a les carreteres que aquesta tarda s'han hagut de tallar com són la GI-502 a Darnius, la GI 602 a Sant Climent Sescebes, la GIV 5041 a Pont de Molins i la GIV 5044 a Biure.la GI-610 a Vilajuïga, la GIV-5105 entre Llers i Avinyonet de Puigventós.

Els incendis cremen quasi 14.000 hectàrees forestals de 17 municipis

Els incendis han cremat ja 13.824 hectàrees forestals de 17 municipis de l'Alt Empodrà. El foc de la Jonquera és el més gran dels últims 14 anys i recorda especialment per característiques i localització al que es va declarar al Pertús el 1986 i que va afectar 19.000 hectàrees. Entre els municipis amb més zona afectada hi ha Capmany (2.637), la Jonquera (2.365), Llers (1.591), Agullana (1.365), Darnius (1.064) i Biure (961). El 96% de la zona afectada és de titularitat privada.

La desforestació

La desforestació és la pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. El percentatge de recobriment de l'ecosfera per arees arbrades no ha fet més que baixar en els darrers anys. Aquesta pèrdua de bosc significa també la pèrdua de les seves funcions ambientals i va aparellada normalment amb molta erosió del terreny i pèrdua de la fertilitat del sòl. Evidentment una de les pèrdues més importants és la pèrdua de biodiversitat.
Les causes de la desforestació són múltiples i les podríem resumir en:

1. Increment de la població 
   Com a conseqüència de la necessitat d'augmentar la producció d'aliments es transformen les zones de bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món, s'incrementa l'ús de la fusta com a combustible i, en les zones deforestades, s'implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i impossibilita la seva recuperació.
   Fotografia: Teheran, més de 14 milions d'habitants
2. Agricultura extensiva 
   A molts països del Tercer Món els cultius extensius que s'especialitzen en una determinada producció (té a Zeilà, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals degut a aquestes transformacions.
   Fotografia: camps de te a una zona propera a l'Himàlaia
3. Substitució de l'explotació tradicional per altres pràctiques 
   Els cultius rotatoris propis d'extenses àrees de les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden ràpidament la seva productivitat i s'erosionen fàcilment.
   Fotografia: pastures a Mèxic
4. Propietat de la terra
   Les propietats comunitàries característiques d'alguns països i les terres indígenes (que legalment no són de ningú) pateixen una forta pressió d'explotació. En alguns casos els estats donen concessions d'explotació privada per aquestes terres, concessions de terminis relativament curts (vint-i-cinc anys) que acaben en l'expoli d'aquestes zones i el seu abandonament posterior. 

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques inapropiades dels governs que, amb l'excusa del progrés econòmic del país, concedeixen permisos d'explotació d'àrees forestals per a ser transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la presència de recursos minerals (or, petroli, etc.) accelera el procés de privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l'activitat econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca internacional que en alguns casos estan conectats a xarxes de corrupció, que enriqueixen a uns pocs, empobreixen al país i degraden els boscos del planeta.

L'explotació del bosc (vídeo)

Mentre buscàvem informació sobre l'explotació forestal vam trobar un vídeo molt adequat sobre aquest tema i hem decidit penjar-lo perquè li pugeu fer una ullada!

En ell es parla de l'explotació humana del bosc per a l'obtenció de fusta i suro, així com de l'obtenció de productes derivats. Informa de com està regulada la tala d'arbres als boscos i també de la introducció d'espècies no autòctones com l'eucaliptus o el pi. També parla de l'ús dels avets per Nadal i de la protecció del grèvol, entre altres coses.

http://totbisbal.com/tv/tvbe03.php

L'explotació forestal

El bosc ha estat usat des de fa molt de temps per la humanitat per a extreure recursos que s'han emprat per multitud de tasques.
En principi aquest ús permet mantenir l'ecosistema original sempre que l'extracció dels recursos no sigui superior a la seva producció pel sistema i la seva extracció no generi problemes d'erosió.
Aquest ús sostenible dels recursos fou la norma en les societats de recol·lectors-caçadors, però ja des del principi de l'agricultura, l'explotació sostenible es va transformar en una espoliació dels recursos. La substitució de boscos per camps de conreu fou l'origen de la pèrdua de grans extensions de boscos europeus, ja fa molts segles. Això va anar unit a la tala de molts boscos per utilitzar la fusta en construcció o com a combustible. Ja al segle XV, l'extensió de boscos d'Anglaterra era ben reduïda. A Espanya les masses forestals han estat talades i s'han reconstruït vàries vegades, de forma que gairebé no hi queden boscos primaris (aquells que no s'han tallat mai).
Aquesta situació continua actualment, tot i les mesures de conservació que hi ha a diferents països. Així, a dia d'avui, més de 2000 milions de persones depenen de la fusta com a combustible en el Tercer Món, per cuinar o escalfar-se. La meitat d'elles tenen moltes dificultats per proveir-se i, en molts casos, el proveïment es fa en parcs naturals o àrees protegides. La falta de diners fa molt difícil l'accés a altres fonts d'energia per aquestes poblacions i per això són, fatalment, responsables de la desforestació de grans àrees a arreu del món. A l'altre extrem, l'abandonament de l'activitat extractiva en el bosc en molts països, ha fet que s'acumuli gran quantitat de biomassa forestal, el que pot afavorir els incendis dels boscos.
Al món desenvolupat, amb accés a fonts d'energia alternatives, la fusta gairebé no s'empra com a combustible (la despesa a segones residències és gairebé anecdòtica) i si, en canvi, en multitud d'usos industrials, especialment en la construcció i en la producció de pasta de paper. Com que en molts d'aquests països els boscos estan protegits, la fusta s'ha d'importar i això es fa a partir de la fusta tropical o de boscos boreals. Molts dels països importadors de fusta tropical practiquen la tàctica d'espoliació i fugida.
La pràctica de l'espoliació i fugida (que es fa gairebé sempre en països dels Tercer Món amb règims corruptes) consisteix en comprar permisos de tala en extenses àrees d'un país per tal de talar ràpidament tot el que es pugui i fugir el més aviat possible quan el país o organitzacions internacionals comencin a preocupar-se pel tema. Grans empreses (les japoneses, sobretot) han acabat així amb boscos de Tailàndia, Nigèria i Filipines, països que abans exportaven fusta i ara l'han d'importar.
L'espoliació pot anar seguida de replantació de les àrees explotades per espècies de creixement ràpid, normalment no originàries del país. Els eucaliptus que es conreen a molts llocs d'Espanya en són un exemple. En alguns països el 70% de tota la fusta industrial pot provenir d'aquestes plantacions. Alguns països com Finlàndia, Canadà o els EEUU han fet d'aquesta explotació de monocultius un veritable negoci i, en alguns casos, fins i tot els exploten com a parcs temàtics. A Amèrica llatina aquest fenomen s'estén ràpidament i els boscos autòctons estan essent substituïts per plantacions de pins i altres espècies de creixement ràpid.

Explotació forestal d'eucaliptus

Energies alternatives i recursos del bosc: La biomassa (vídeo)

En aquesta entrada us adjuntem un vídeo molt interessant del programa Divendres de Tv3. En ell, hi trobem a Cesca Famadas des de Sant Hilari Sacalm, la qual ens parlarà de la biomassa, una alternativa cada vegada més estesa per estalviar en calefacció. Es tracta doncs, de tota aquella matèria vegetal extreta dels boscos o de la indústria fustera (fusta, estella, costers, serradures, escorça, etc.) que es pot aprofitar per obtenir-ne un benefici energètic, generant principalment calor i electricitat.

http://www.tv3.cat/videos/3786490/Energies-alternatives-i-recursos-del-bosc-La-biomassa

Els recursos forestals (beneficis del bosc)

El bosc aporta nombrosos beneficis que podem agrupar en beneficis econòmics, ambientals i socials. 
Els recursos que ofereixen els boscos són de caràcter renovable, sempre i quan es dugui a terme una gestió forestal sostenible, el que implica la seva conservació i millora per les generacions futures. 

A continuació, ens centrarem en els beneficis econòmics que ofereix el bosc. Podem dir doncs, que des d’antic, els boscos s’han aprofitat per a l’obtenció de productes forestals fusters (llenya, fusta per a serra, fusta per al desenrotllament i la fusta per a trituració) i per a productes forestals no fusters (pastures, suro, bolets i tòfones, pinyons i castanyes, plantes aromàtiques i medicinals, espàrrecs boscans i mel). Aquests aprofitaments impliquen una gestió del bosc que, en cas de no realitzar-se correctament, pot provocar la seva degradació o pèrdua. Això ha comportat que, en moltes ocasions, la societat associï l’aprofitament del bosc amb la seva destrucció. Res més lluny de la realitat, a casa nostra els espais forestals són el resultat de l’equilibri entre l’acció dels humans i l’evolució de la natura. És més, els boscos que són aprofitats i gestionats correctament són més rics en diversitat, estan en millors condicions que els que no es gestionen o estan semiabandonats i tenen garantit el seu futur.


PRODUCTES FORESTALS FUSTERS

PRODUCCIÓ DE LLENYA I FUSTA

Els primers productes en importància que s’extreuen del bosc són la fusta i la llenya.
La llenya ha estat el combustible més utilitzat per la humanitat. A l’actualitat, en els països industrialitzats ha caigut en desús en favor dels combustibles fòssils, però en els països en vies de desenvolupament continua essent una font molt important d’energia. A Catalunya, les espècies més apreciades per fer llenya són l’alzina i el roure, seguides del faig.
Els boscos produeixen fusta que podem diferenciar segons el seu ús. La fusta pot tenir 
un o altre destí segons les seves característiques (duresa, flexibilitat, resistència, color, presència de nusos,grops o recargolaments, etc.). Els principals destins a casa nostra són: fusta per serra (embalatges...), fusta per desenrrotllament (taulers d'aglomerat i contraplacat...) i la fusta per a trituració (taulers de fibres o de partícules, pasta de paper, biomassa...)

PRODUCTES FORESTALS NO FUSTERS

PRODUCCIÓ DE SURO

El suro és l’escorça que recobreix l’alzina surera i que li serveix de protecció contra el foc. S’utilitza, sobretot, per a la fabricació de taps i com a material aïllant, a causa de les seves característiques de lleugeresa, porositat, impermeabilitat, compressibilitat i alt coeficient de fricció. La surera és una espècie que habita a la mediterrània occidental, que no resisteix bé les gelades. Al nostre país només està adaptada a les zones litorals i prelitorals de les comarques gironines i barcelonines.
L’extracció del suro, anomenada pela o lleva, es duu a terme cada 10-15 anys en un mateix arbre. A partir de la tercera pela és quan s’extreu el material de primera qualitat, destinat als taps per les ampolles de vi.
La producció de suro a Catalunya és una activitat econòmica molt important, ja que, tot i que produïm solament el 10% de la producció de tot l’Estat, la indústria surera –concentrada a les comarques de Girona– produeix el 80% de la producció mundial de taps de vins escumosos (cava i xampany) i el 10%-15% de la producció de taps per a vins tranquils (vi negre, rosat i blanc).


PASTURES

Tradicionalment alguns boscos s’han utilitzat com a zona de pasturatge pel bestiar. Aquesta activitat, beneficiosa per reduir el risc d’incendi, contribueix a eliminar el sotabosc i a controlar el seu creixement, però pot provocar problemes d’erosió i de regeneració d’espècies si no es realitza correctament. Per això, s’ha de planificar i ordenar adequadament d’acord amb els instruments i plans de gestió dels boscos.

BOLETS, PINYONS, ESPÀRRECS BOSCANS I CASTANYES

El bosc produeix altres productes a part de fusta, llenyes i pastures. Especialment en l’àmbit del Mediterrani, dels boscos destaquen altres aprofitaments no fusters en forma de fruits, llavors, bolets i altres. A casa nostra cal destacar els bolets, les tòfones, els pinyons, les castanyes, etc.
Els bolets són un dels aprofitaments no fusters més destacats. Un cas particular de fong apreciat per les seves propietats culinàries és la tòfona. A Catalunya existeixen diverses espècies associades sobretot a alzines i roures, essent la tòfona negra la més reconeguda. En els darrers anys s’està implantant el seu cultiu, especialment en zones de mitja muntanya del Prepirineu i el Prelitoral.
El cas del pinyó, provinent del pi pinyer, és ben diferent, ja que, tot i gaudir d’immillorables condicions per créixer i de ser-ne capdavanters en la producció mundial, s’estan abandonant els boscos de pinyer per la dificultat que suposa la seva recol·lecció. Les zones més productores són les comarques de Girona i nord litorals de Barcelona, tot i que es poden trobar exemplars aïllats i formant part de boscos mixtos a tota la franja litoral catalana i també algunes clapes a les comarques de la Catalunya central.
La recol·lecció d’espàrrecs boscans, molt apreciats culinàriament, també es porta a terme de manera habitual.


PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS

La recol·lecció de certes plantes amb propietats aromàtiques, medicinals i condimentaries s’ha fet des d’antic i es continua fent encara avui. Per algunes d’elles s’han desenvolupat tècniques de cultiu, però la majoria es continuen recollint en estat silvestre.
Els països de la conca mediterrània en són molt rics, podent-ne destacar als nostres boscos la farigola, el romaní i l’espígol. Un cas especial de producte del bosc que s’utilitzava per guarir era la trementina, que s’extreia de la resina de les coníferes. 
Al voltant de la trementina van néixer les trementinaires, dones que, des de mitjans de segle XIX fins al 1982, es dedicaven a recollir aquesta resina, i altres plantes medicinals, i feien una ruta per vendre-les que les podia portar des del Prepirineu de Lleida, d’on eren originàries, fins al litoral català.

PRODUCCIÓ DE CARBÓ VEGETAL

El carbó vegetal és un material combustible procedent de la fusta quan aquesta pateix un procés de combustió en absència gairebé total d’oxigen. Va ser molt utilitzat fins a la primera meitat del s.XX. A partir d’aquest moment, l’aparició dels combustibles derivats del petroli va deixar en desús el carbó vegetal.
Fins aquell moment el procés tradicional del carboneig es duia a terme al mateix bosc on s’obtenia la fusta, normalment d’alzina, roure o faig. Es muntaven les carboneres (piles de llenya) i es cobrien amb molsa, fulles, falgueres i terra, amb l’objectiu que es consumís a poc a poc i limitant-ne la presència d’oxigen. El procés podia durar de dues a tres setmanes ininterrompudament, el què feia que el carboner hagués d’estar-ne pendent les vint-i-quatre hores del dia. Els avantatges més importants del carbó vegetal en front de la llenya eren que n’augmentava el poder calorífic i en facilitava el transport, ja que el pes quedava reduït a dues terceres parts.

Avui en dia, la seva elaboració tradicional és pràcticament inexistent doncs, al ser una tasca laboriosa i dura, el cost de la mà d’obra fa més competitiu el carbó procedent d’altres zones.


MEL I DERIVATS

Els productes apícoles són la mel i la resta de productes que s’obtenen de les abelles (cera verge, pròpolis, pol·len i gelea reial). Els beneficis obtinguts de les abelles daten de milers d’anys enrere, però és amb les cultures romana i àrab que arriben al seu màxim esplendor. Durant aquells temps i fins a finals del s.XIX coexisteix l’apicultura amb la recol·lecció de la mel dels eixams salvatges. A partir del s.XX però, aquests eixams naturals entren en forta decadència, donat, en primer lloc, a l’aparició de certes patologies exòtiques i, en segon, a la massiva introducció dels pesticides en l’agricultura.
De la cria moderna de les abelles se’n diu apicultura. L’apicultura és una activitat corrent a les zones rurals (uns 800 professionals a Catalunya) de la conca mediterrània ja que el clima afavoreix el desenvolupament d’espècies mel·líferes. Els professionals del sector tenen entre 500 i 1.000 eixams cadascú i habitualment les van movent cada estació de l’any.
No hem d’oblidar que les abelles, a més del productes que ens ofereixen, tenen diferents funcions ecològiques indispensables pel medi ambient: formen part de la biodiversitat dels nostres espais naturals i representen el major pol·linitzador per a multitud de plantes.

Els boscos, introducció

Un bosc és un lloc ocupat per una massa natural d’arbres, en el qual viuen també moltes altres plantes, a més de fongs, animals i microorganismes. Tots aquests éssers vivents i el lloc ocupat formen un sistema ecològic o ecosistema. Els elements vegetals fonamentals del bosc són, doncs, els arbres. Per això, els noms dels boscos estan determinats per l’espècie d’arbre principal o dominant. 

En els boscos, a més dels arbres hi viuen vegetals que són arbustos, herbes, lianes o plantes 
enfiladisses, falgueres i molses. Tots plegats conviuen amb els arbres i es distribueixen en estrats o capes. Així, l’estrat alt el formen els arbres, que per això se’n diu també estrat arbori. L’estrat mitjà o arbustiu està format pels arbustos i lianes, i l’estrat baix o herbaci està format per les herbes, falgueres, molses i la virosta o fullaraca. En aquest estrat també hi trobem líquens i fongs. Els estrats mitjà i baix formen el sotabosc; aquest, no només és diferentsegons el tipus de bosc, sinó també segons el clima, l’estacionalitat i la intervenció humana. 


El bosc és també el lloc on viuen molts animals. Hi viuen perquè es poden amagar fàcilment, és una manera de defensar-se, i també, perquè hi troben els aliments. Als boscos de Catalunya hi podem trobar mamífers com ara eriçons, mussaranyes, mosteles, teixons, fagines, porcs senglars, etc., amfibis, com les salamandres, els gripaus, els tritons i les granotes. I rèptils com les sargantanes, els dragons, els llangardaixos, la serp verda o l’escurçó. Els ocells constitueixen el grup d’animals superiors més nombrós; n’hi ha més d’un centenar d’espècies i, moltes d’elles viuen tot l’any a casa nostra; d’altres, són ocells migratoris. 

Els factors que determinen l’existència i la conservació d’un bosc són el clima i el sòl, a més dels diferents organismes que hi viuen. De tota manera, actualment cal tenir molt en compte l’actuació de l’ésser humà, perquè ha fet canviar profundament la fisonomia dels boscos, així com del paisatge en general. Aquesta intervenció va des de les explotacions forestals encaminades al subministrament de fusta per a les indústries del paper, el moble i la construcció, passant per les obres públiques (carreteres, esteses elèctriques, embassaments...) fins a la invasió massiva dels boscos per la gent que no estar acostumada estar-hi (des dels populars “pixapins” fins als turistes urbans de cap de setmana). 

El valor oblidat de l'aigua

El diccionari defineix l’aigua com un “líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i 
oxigen, de fórmula H2O, que bull a 100 graus, el qual en un estat més o menys impur, 
constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc...”, ...però, és l’aigua únicament aquest líquid 
transparent? 

L’aigua cobreix un 70% de la superfície del nostre planeta i es mou contínuament en un cicle 
natural, de l’atmosfera a la terra, de la terra a mar i del mar a l’atmosfera, mitjançant processos 
de condensació, transpiració i evaporació. Ara bé, malgrat les dues terceres parts del planeta 
estan cobertes d’aigua, només un 0,007% constitueix l’aigua dolça dels rius i dels llacs, és a dir, l’aigua dolça superficial de fàcil accés. 

L’aigua nodreix els ecosistemes, i les societats humanes, com a part d’aquests ecosistemes, 
ens nodrim de l’aigua. Sovint diem que és un principi bàsic de la vida, doncs més del 70% del 
nostre cos està format per aigua i necessita de la seva aportació diària. Però l’aigua ha estat 
també un element fonamental per al benestar material i cultural de totes les societats del món, 
produint aliment, possibilitant unes condicions de sanejament i dotant de valor cultural, història i entitat als pobles. 

Avui però, veiem com la disponibilitat d’aquest recurs disminueix, a mesura que la set d’aigua en els països desenvolupats per a l’ús domèstic, l’oci, l’agricultura i la indústria no deixa 
d’augmentar. Veiem encara com 15 milions de persones moren a l’any per falta d’aigua i veiem cada cop més com el cicle natural de l’aigua ha quedat tant alterat per l’home que els rius perden progressivament el seu cabal, els estanys es redueixen, les aigües es contaminen, hi ha terres que esdevenen deserts...i l’aigua sembla esdevenir cada vegada més escassa. Però l’escassetat i l’abundància de l’aigua està determinada per la gestió que se'n fa d’ella. L’aigua no és il·limitada, però pot esdevenir abundant allí on escasseja i esdevenir molt escassa allí on n’hi ha grans quantitats si no se'n fa un bon ús i es malbarata. 

Amb més de 1200 preses ja construïdes, el nostre país mostra com a principis del segle XX es va iniciar una política de construcció de grans obres hidràuliques que ha perdurat fins avui. Amb la idea arrelada de que el règim hídric natural no funcionava correctament, que s’havia de 
corregir i que per tant els rius havien de ser ”regulats”, les preses i embassaments es van 
convertir en símbol de progrés i de desenvolupament econòmic que han intervingut i alterat el 
curs de tots els grans rius espanyols, soterrat molts pobles i arrencat la identitat territorial a 
molta gent. L’aigua i els rius han estat i són considerats simplement un recurs convencional 
aprofitable en activitats econòmicament productives, i la política hidràulica basada en la gestió 
de l’oferta ha creat insaciables consumidors; així creix imparable la transformació de cultius de 
secà al regadiu en terres seques, es multipliquen les urbanitzacions turístiques i complexos 
hotelers, apareixen camps de golf als territoris més insospitats...i la set creixent d’aigua 
s’alimenta amb la construcció de noves obres hidràuliques, preses i transvasaments, que 
semblen imprescindibles per a conduir aigües d’uns territoris a uns altres i així “compensar” la 
manca d’aigua creada. 

En aquest escenari apareix la Nova Cultura de l’Aigua (NCA), una filosofia de pensament 
nascuda del moviment social COAGRET (Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses i Trasvases) com a resposta a les polítiques tradicionals de l’aigua, i que presenta una alternativa a la manera d’entendre els rius, el seu ús i la seva gestió. La NCA defensa unes polítiques basades no en la gestió de l’oferta sinó de la demanda, reclama un ús eficient del recurs, reivindica el valor natural i patrimonial de l’aigua i dels rius i aposta per una participació de la societat en la gestió hídrica. 

La demanda d’aigua s’ha d’adaptar a la seva disponibilitat al territori i no a l’inrevés. D’aquesta manera, l’estalvi i l’ús eficient d’aquesta hi tenen un paper clau per una correcte gestió, així com el mantenir en bon estat de conservació els ecosistemes aquàtics, per tal de garantir l’accés i la qualitat de l’aigua als 6500 milions de persones que hi ha en el món. 
La contaminació i sobrexplotació d’aquest recurs està provocant que l’aigua sigui cada vegada més escassa, i aquesta escassetat (resultat d’una mala gestió) està servint d’excusa per a transformar el que sempre ha estat un bé lliure i de caràcter públic en un bé econòmic, subjecte a la privatització i comercialització. La privatització dels recursos hídrics es presenta com una solució a la mal anomenada manca d’aigua i guanya terreny al mateix temps que l’aigua és tractada com una mercaderia més, el seu valor es mesura ara en termes econòmics i prou. L’aigua, es converteix en un bé escàs i car, només accessible a aquells que disposen de poder econòmic, mentre als pobres i a la natura no els resta la seva part. Actualment hi ha uns 1100 milions de persones, més d’una sisena part de la població mundial, que no tenen accés a aquest recurs vital. 

L’aigua es converteix en un flagrant negoci per les empreses transnacionals, que a mesura que augmenta l’escassetat d’aigua i també la demanda veuen més a prop la gallina dels ous d’or, el negoci amb l’aigua està assegurat en la mesura en que és un element imprescindible per viure. 

Però la conservació dels recursos hídrics no s’aconsegueix amb la pujada de preus en un 
mercat lliure, doncs l’aigua es pot seguir malbaratant de la mà d’aquells que tenen prou poder 
econòmic com per fer-ho. La conservació dels recursos hídrics passa per un canvi de mentalitat, de gestió, i per un retorn de la democràcia de l’aigua: el dret a una aigua neta ha d’estar garantit per a tots els ciutadans, i per la resta d’espècies i ecosistemes. El canvi passa per retrobar el valor real de l’aigua.



Després d'haver llegit aquest text, podem afirmar amb contundència que l'aigua és un be escàs i que la seva disponibilitat depèn en gran mesura de l'ús que en fem. És per això que és d'irrellevant importància estalviar-la i fomentar entre nosaltres els hàbits i les actituds adequades per fer-ho. 

Spot Campanya d'Aigua d'Enginyeria Sense Fronteres

A continuació us adjuntem un spot que creiem que, tot i ser molt breu, el seu missatge és adequat, clar i direce: l'aigua és un dret bàsic i universal, no un be privat. 

Esperem que el trobeu idoni i que us agradi!

http://www.youtube.com/watch?v=H984qvITDow

El cicle de l'aigua

L'aigua és un element indispensable per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Si hi penses una mica, t'adonaràs que l'aigua, malgrat no sempre n'hi hagi prou per a tothom, és contínuament present en les teves activitats diàries. Per això l'aigua és un bé que cal saber administrar i no malgastar inútilment. A la natura es pot trobar en tres estats diferents: sòlid (neu o glaç als llocs freds), líquid (a rius i mars) i gasós (vapor d'aigua als núvols).

A continuació us adjuntem una pàgina web on hi trobareu una animació que ens mostra d'una manera molt dinàmica i divertida el cicle de l'aigua.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/aigua/imatges/cicle_aigua.swf

Els usos de l'aigua

L'aigua: un bé escàs

L'aigua en el nostre planeta   La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran. Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents. No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació.

Un be escàs i mal distribuït

Els recursos d'aigua de què disposen les persones són molt limitats i, a més, la distribució de les pluges és desigual al planeta, per la qual cosa la disponibilitat d'aigua no és igual a tot arreu. Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals vagin creixent, la crisi serà pitjor. La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara Estats Units o la Unió Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de les activitats industrials.   Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Cal fer un ús racional de l'aigua.

Les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.

Ús i abús de l'aigua

L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua; a Catalunya representen gairebé un 50 % del consum total. Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata a causa de l'evaporació i dels sistemes de reg tradicionals com l'aspersió i la inundació. Actualment, les tècniques de microgoteig de reg directe a les arrels de les plantes permeten un aprofitament òptim de l'aigua. La ramaderia també implica un important consum d'aigua: una vaca necessita 100 litres d'aigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres d'aigua diaris. L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. S'utilitza aigua per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, principalment, i com a matèria primera. Les principals indústries consumidores d'aigua són les centrals elèctriques, les papereres i les siderúrgiques. L'aigua domèstica es consumeix a les llars. La quantitat d'aigua que consumeixen les persones a casa seva varia segons el nivell de vida del país on viuen. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres. També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. Un camp de golf de dimensions mitjanes consumeix tanta aigua com una ciutat d'uns 15000 habitants. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.     Les indústries utilitzen l'aigua com a matèria primera, o bé per refrigerar les màquines.     Cada habitant de la Comunitat Europea gasta 150 litres d'aigua al dia a casa seva.   Molta de l'aigua que s'utilitza per regar es malbarata   Es calcula que per obtenir 1 tona de blat es necessiten 50 tones d'aigua.   Una vaca beu 100 litres d'aigua al dia.   Un camp de golf consumeix tanta aigua com una ciutat de 15000 habitants.

Les solucions en mans de tots

Cada any viu més gent a la Terra, cada any consumim més aigua, però la quantitat d'aigua de què disposem sempre és la mateixa. Quan obrim una aixeta, l'aigua que en surt ve de les mateixes reserves subterrànies, dels mateixos rius i rierols. Per tant, hem de canviar les nostres conductes i fer un ús racional de l'aigua: cal utilitzar-la sense desaprofitar-la.

Què podem fer per estalviar aigua? Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d'aigua. Tancar l'aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem. Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s'estalvien 14 litres. Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada. Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per descàrrega. Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé. No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres d'aigua cada vegada. No obrir al màxim les aixetes. Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d'aigua (cal consultar l'etiqueta dels rentaplats o de les rentadores). Incorporar sistemes d'estalvi d'aigua a les aixetes i a les dutxes de les cases, com per exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d'aigua, redueixen la quantitat d'aigua utilitzada i permenten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc.). Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa. No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora. No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua. Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat. Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.

Notícia recent sobre les energies renovables

"Andalucía incentiva 500 actuaciones de ahorro y energías renovables a los autónomos andaluces en 2012"

http://www.ecoticias.com/energias-renovables/77166/Andalucia-incentiva-actuaciones-ahorro-energias-renovables-autonomos-andaluces

Avantatges i inconvenients de les energies renovables i no renovables

Energías renovables

1. La energía eólica es inagotable, limpia y gratuita. Y sus principales inconvenientes son su discontinuidad (no siempre hay viento) y ser agente de cambios en el paisaje ambiental al instalarse sus torres aerogeneradoras.

2. La energía solar, al igual que el viento, es limpia y gratuita, pero es intermitente (reduce su potencia los días nublados) y para su transformación en energía eléctrica se necesita de una tecnología de alto costo.

3. La energía hídrica también es casi infinita y ecológica, pero entre sus inconvenientes se encuentran en los períodos de sequía y en que la creación de embalses provoca un alto impacto ambiental.

4. La biomasa no emite gases que provocan el efecto invernadero y su uso como carburante en motores de combustión interna reduce el uso de los motores convencionales que producen altos índices de contaminación. Su principal desventaja es que se necesita una gran cantidad de biomasa para conseguir la misma cantidad de energía con otras fuentes.

Energías no renovables

1. El petróleo, el carbón y el gas natural se emplean ampliamente en nuestro mundo. Además, se usan directamente quemándolos (combustión) para producir calor y movimiento, en hornos, estufas, calderas y motores.

Sus principales desventajas son que se agotarán a mediano plazo y que su uso produce la emisión de gases (invernadero) que contaminan la atmósfera.

2. Las centrales nucleares emiten mínimas cantidades de contaminantes al aire. Sus inconvenientes son generar residuos radiactivos muy peligrosos y producir graves catástrofes ambientales.

Impacto en el medioambiente por el uso de las energías no renovables

Estudios revelan que el impacto medioambiental de las energías no renovables frente a las renovables es hasta 30 veces superior. Algunos de los efectos negativos más relevantes son:

- Lluvia ácida: se forma cuando la humedad en el aire se combina con el óxido de nitrógeno y el dióxido de azufre, gases que son emitidos por industrias, centrales eléctricas y vehículos que queman productos derivados del petróleo.
Estos gases aumentan la acidez de las aguas de ríos y lagos, lo que se traduce en importantes daños en la vida acuática y cambios en la composición de los suelos (aumenta su acidez), produciéndose la perdida de nutrientes importantes para las plantas, tales como el calcio.

- Efecto invernadero: fenómeno atmosférico que permite mantener la temperatura del planeta, al retener parte de la energía proveniente del Sol. Pero que en la actualidad, se está acentuando y provocando cambios. Este se produce por el aumento en la emisión de ciertos gases, como el dióxido de carbono y el metano debido a la industrialización.
- Vertidos contaminantes: provocan accidentes como la muerte de especies en zonas de producción (forestales, agrícolas y ríos), principalmente, generados por petróleo, carbón y gas natural.

- Residuos radiactivos peligrosos: producidos en el proceso de fisión nuclear, provocando alteraciones que son generalmente irreversibles.

Què són les energies renovables?

        

Les energies renovables són totes aquelles que, com que provenen del sol de forma directa o indirecta, són inesgotables a escala humana. Efectivament, a més d’aprofitar-se directament a través de l’energia solar, el sol és l’origen de l’energia eòlica (les diferències de calor són les que provoquen les diferències de pressió que originen el vent), de la hidràulica (el sol ordena el cicle de l’aigua, en provocar l’evaporació i les pluges), i de la formació de la biomassa (la matèria vegetal que se serveix del sol per viure i créixer). També són inesgotables l’energia geotèrmica, procedent del vapor natural de la Terra, i la de les marees, causada pels camps gravitatoris terrestre i lunar.

A més de ser virtualment inesgotables, aquestes fonts d’energia es consideren també fonts netes, ja que són molt més respectuoses amb el medi ambient que les energies convencionals o brutes. L’aprofitament humà de l’energia sempre comporta un cert impacte en el medi, però, comparat amb els importants efectes negatius que causen a l’entorn les energies convencionals, l’impacte de les renovables és ínfim.

Així, les energies renovables no produeixen les emissions de gasos contaminants que provoquen els combustibles fòssils (el petroli, el gas i el carbó), i tampoc generen residus de difícil tractament i que suposen una amenaça per a totes les generacions futures, com els provocats per l’energia nuclear.

Una altra característica de les energies renovables és que es consumeixen generalment al lloc on es generen, és a dir, són fonts d’energia autòctones. Mentre que els combustibles fòssils existeixen tan sols en un nombre limitat de països, les energies renovables disminueixen la dependència de subministraments externs i contribueixen a l’equilibri interterritorial i a la creació de llocs de treball en zones ara deprimides. En aquest sentit, es calcula que les energies renovables creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, que generen molt poca ocupació en relació al seu volum de negoci.

Com que són fonts d’energia locals, les renovables resulten molt més econòmiques que les fonts tradicionals, ja que no impliquen la pèrdua energètica i les despeses econòmiques inherents en les necessitats de transport i distribució.

Catalunya, i Espanya i Europa en general, són molt deficitàries en fonts d’energia convencional. En canvi, la difusió de les energies renovables ens pot permetre desenvolupar tecnologies pròpies en les quals el nostre país esdevingui líder mundial.

La utilització d’aquestes fonts d’energia, combinada amb l’eficiència i l’estalvi energètics són les maneres més eficaces de reduir la contaminació associada al consum energètic. L’increment de les energies renovables és, per tant, un element bàsic per preservar l’entorn i la qualitat de vida de les persones, tot evitant els riscs ambientals i els efectes indesitjables que comporten la producció i el consum d’energia procedent de fonts no renovables.

Paral·lelament, s’estan desenvolupant una sèrie de tecnologies, procedents de fonts no renovables, però molt més netes i eficients que els mètodes tradicionals de generació energètica, que poden actuar, a curt i a mitjà termini, com a fonts de transició fins a la completa aplicació i desenvolupament de les energies netes. És el cas del gas natural, un combustible molt més net i econòmic que el petroli i el carbó; la cogeneració i el cicle combinat, en els quals s’aprofita la calor residual procedent de la generació elèctrica i s’augmenta l’eficiència energètica respecte als sistemes tradicionals, en què es malbarata l’energia tèrmica generada, i l’hidrogen, que permet generar electricitat que produeix tan sols vapor d’aigua com a residu.


Per obtenir més informació sobre els diferents tipus d'energies  renovables que podem trobar podeu visitar la web següent: http://www.barcelonaenergia.cat/cat/utilitats/coneixement/renov1.htm

Montse Sellarès