El clima a Catalunya
En el període 1950-2008, la temperatura mitjana anual s’ha incrementat a Catalunya a un ritme que oscil·la entre +0,18 °C/dècada i +0,23 °C/dècada i que globalment es pot estimar com de +0,21 °C/dècada.
La precipitació anual a Catalunya ha descendit un 1%. El fet més remarcable és la disminució a la primavera, un 22%. L’estiu, la tardor i l’hivern presenten lleugers increments que encara no tenen significació estadística.
Balanços de carboni
Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), tant de Catalunya com d’Espanya, han augmentat en el període 1990-2007. Les emissions de Catalunya, han augmentat un 43,2% (40,5 a 58,1 Mt CO2 eq).
El carboni acumulat als boscos de Catalunya és de 49,29 Mt. El 21% correspon als alzinars, el 19% als boscos de pi roig i el 13% als boscos de pi blanc. Al sotabosc s’hi acumulen 5,6 Mt de carboni. Existeix una marcada diferència entre el carboni acumulat a les comarques de la meitat nord de Catalunya i l’acumulat a la meitat sud i terres de l’interior.
Les aigües fondes oceàniques i els sediments costaners formen els principals embornals marins de carboni de la mar catalana.
Projeccions i escenaris de futur
A Catalunya, en els propers anys, la temperatura podria arribar a pujar fins gairebé 2 °C, respecte a la de finals del segle xx.
La precipitació podria començar a disminuir (fins a un 10% en mitjana anual), especialment a la primavera i la tardor, i de forma una mica més marcada, a l’àrea del Pirineu.
Impactes i vulnerabilitat del medi biofísic
Riscos associats al clima
L’augment d’inundacions sobtades i extraordinàries, principalment a la costa, no seria degut a un augment de les pluges intenses sinó que estaria vinculat amb els canvis d’usos del sòl i urbanització.
L’índex mitjà de perill d’incendi augmentaria considerablement a causa de l'augment de temperatura i de les condicions de sequera.
Es troba que un 30% de l’àrea de Catalunya ha experimentat un augment de la ratxa seca.
Recursos hídrics
Les prediccions climàtiques per a l’horitzó del segle xxi assenyalen un escenari hidrològic que, en termes generals, implica una disminució en la disponibilitat d’aigua a Catalunya.
Sistemes naturals i diversitat biològica
Ecosistemes terrestres
És ben sabut actualment que l’aparició de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha retardat, de manera que el període vegetatiu s’ha perllongat uns 4 dies per dècada per terme mitjà durant els darrers cinquanta anys.
S’està produint un progressiu creixement de l’aridesa (escalfament i augment de l’evapotranspiració potencial sense augment de precipitacions) i es preveu per a les properes dècades (escalfament i, a més, disminució de les precipitacions) que ha de tenir importants conseqüències en l’estructura i funcionament dels ecosistemes.
S’ha vist una disminució de la riquesa d’espècies dels nostres matollars. També s’han trobat canvis funcionals, com la disminució de l’absorció de CO2 produïda per les sequeres o la major pèrdua de nutrients en els lixiviats després de les pluges produïda per l’escalfament.
Els sòls
Atesa la importància del reservori de carboni orgànic als sòls de Catalunya, la seva posició majoritària en la capa superficial (0-30 cm) el fa vulnerable als efectes del Canvi climàtic, fet que es pot traduir en emissions importants de CO2.
Ecosistemes marins
L’escalfament global es reflecteix a la Mediterrània amb una pujada del nivell del mar durant el segle passat i, en els últims anys, un increment de la temperatura de l’aigua superficial d’uns 0,7°C, una progressiva salinització de les aigües mitjanes i profundes, i un enfortiment de l’estratificació.
Els efectes sobre els ecosistemes de la Mediterrània ja s’han deixat veure per mitjà d’una tropicalització de les espècies d’algues, d’invertebrats i de vertebrats, i amb l’afavoriment de les espècies més termòfiles respecte a les més pròpies de mars temperades. Això val també per als peixos d’interès comercial, sobretot
aquells les poblacions dels quals ja es troben en una situació crítica per l’explotació pesquera. També s’han mesurat episodis de mortalitat massiva deguts a períodes d’escalfament anòmal de l’aigua en l’època en què l’aliment escasseja; l’afavoriment del fitoplàncton i dels herbívors més petits per causa de l’allargament del període d’estratificació de l’aigua, i l’afavoriment dels carnívors gelatinosos, incloses les meduses.
El litoral
L’impacte que resulta, per a la costa catalana, subjecte a tempestes de més d’una direcció, seria un augment de l’erosió i les inundacions sobre una costa ja vulnerable en la seva condició actual.
L’augment del nivell relatiu mar-terra podria suposar un increment de l’erosió, particularment a les zones baixes amb subsidència, com ara els deltes i aiguamolls.
La temperatura de la superfície del mar està augmentant, amb una tendència
clara a l’alça de la mitjana anual.
Per a més informació: http://www20.gencat.cat/docs/canviclimatic/Home/El%20canvi%20climatic/Evidencies/Mediterrania/Documents/2n_informe_cc.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada