Causes de la pèrdua del sòl

Els fenòmens erosius poden ser naturals o bé deguts a causes antròpiques. La intervenció humana, en general, se circumscriu als canvis en l’ús que es fa del sòl. La substitució de boscos per terres de conreu o de pasturatge, per exemple, n'afavoreix l’erosió.

Les causes de la pèrdua de sòl són diverses:

•Unes depenen de l'erosivitat i es relacionen amb els agents que produeixen l’erosió, principalment l’aigua i el vent.

•Altres depenen de l’erosionabilitat, és a dir, de la susceptibilitat o facilitat de patir erosió del sòl mateix. 

• EROSIVITAT: LA CAPACITAT D'EROSIONAR

 

L'erosivitat fa referència a la capacitat que tenen els agents geològics d'erosionar el sòl. En general, s'estudia l’acció de l’agent erosiu principal. 

•L'aigua realitza la seva acció erosiva des del moment en què arriba al sòl. L'energia cinètica de les gotes de pluja en xocar amb les partícules del sòl pot trencar els agregats que el formen i destruir‑ne l’estructura superficial. Algunes de les partícules alliberades obturen els porus i donen lloc a una capa propera a la superfície poc porosa, que forma una crosta superficial en dessecar‑se. Altres partícules poden ser arrossegades posteriorment per l’aigua d'escolament, la qual cosa contribueix a la pèrdua dels materials superficials del sòl. 

•El vent realitza l’acció erosiva de les dues maneres següents:

a) La deflació, que consisteix en l'arrossegament o escombrat de les partícules de la superfície.

b) La corrosió, produïda pel xoc de les partícules que el vent arrossega contra les roques. Malgrat que al nostre país és una forma d'erosió amb pocs efectes sobre el sòl, en les zones desèrtiques és la principal causa de modelatge del relleu.

• EROSIONABILITAT: LA VULNERABILITAT D'UN SÒL 

L'erosionabilitat es un indicador que preveu la facilitat amb què un sòl pot ser erosionat en el futur. Els factors principals que condicionen l'erosionabilitat del sòl són les característiques dels materials que el formen, el tipus i la quantitat de coberta vegetal, el pendent, l'estat dels agregats (estructura del sòl), la textura, etc. 

•El pendent, la longitud del vessant i la rugositat del terreny influeixen en la velocitat de l'aigua d'escolament i, per tant, en la seva energia cinètica i en l’energia necessària per posar en moviment les partícules del sòl. Terrenys amb molt de pendent i llarg recorregut afavoreixen l'erosió. 

•Les característiques del sòl, com ara la textura i l'estructura, determinen altres qualitats que condicionen l’erosionabilitat, com per exemple l’estabilitat dels agregats en trencar‑se amb la pluja, la infiltració de l’aigua, l'escolament, la capacitat de retenció d'aigua, etc. 

•L’existència d'una coberta vegetal disminueix la quantitat de gotes de pluja que arriben al sol i l’energia de les que ho aconsegueixen. Això protegeix els agregats de la seva destrucció. Les arrels de les plantes també col·laboren en la retenció del sòl i afavoreixen la infiltració.