Què és un risc ambiental?

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o una catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural o bé de l'acció humana.


Els riscos es poden classificar en dos grans blogs: els riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i els riscos antropogénicos, deguts a les accions humanes.

• Riscos Naturals. Són aquells que estàn associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Pel que fa a les inundacions, encara que la gran majoria són degudes a causes climàtiques naturals, cal dir que depenen de la presència i la qualitat d'infraestructures com ara les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, les quals poden agreujar les seves conseqüències.

 

• Riscos antropogènics. Són aquells que estàn produits per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals puguin condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic ocorregut fins al moment) o el de Chernóbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins a la data) són antropogénicos. També en són exemples els incèndis forestals, l'escalfament global del planeta, la tala de boscos, etc.

 

La contaminació atmosfèrica

Dels impactes ambientals que exerceix la humanitat sobre el medi considerem que la contaminació atmosfèrica que l'home està duent a terme té una importància especial, ja que l'aire és imprescindible per a sobreviure. 

A continuació aprofundirem una mica més en el tema i us mostrarem la importància de l'atmosfera, les fonts contaminants de l'aire, les conseqüències de la contaminació d'aquest i per últim tot allò que podem dur a terme per tal de solucionar aquest problema cada vegada més present en les nostres vides.

La contaminació atmosfèrica

Importància de l'atmosfera

La Terra està envoltada d'una capa invisible de gasos que s'anomena atmosfera o aire. Aquests gasos són aprofitats pels animals i les plantes. D'altra banda, l'atmosfera reté l'escalfor del Sol, però impedeix que ens arribi la radiació perjudicial dels seus raigs. L'atmosfera fins i tot té un paper important en el fet que els rius i els oceans estiguin plens d'aigua: l'aire conté vapor d'aigua que cau en forma de pluja o neu, i això aporta aigua als rius i oceans; part de l'aigua dels mars i rius s'evapora i torna a l'aire, i així s'estableix un reciclatge continu. Tots els éssers vius depenen de l'aire.

A nivell del mar, la composició de l'atmosfera és la següent: Nitrogen 78,03% Oxigen 20,95% Argó 0,93% Diòxid de carboni (CO2) 0,03% Neó 0,0018 % Heli 0,0005% Criptó 0,001% Xenó 0,00001% Vapor d'aigua indicis Hidrogen indicis La relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exemple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produeixen oxigen. Aquest model de reciclatge ajuda a assegurar que l'aire mantingui l'equilibri correcte de gasos en totes les formes de vida.

La vida de tots els éssers vius depèn de l'aire. La contaminació afegeix determinats gasos a l'atmosfera i en descompon d'altres. Això fa canviar l'equilibri tan fràgil de l'aire. Gasos, com ara el monòxid de carboni, perjudiquen la salut humana si se'n respiren grans quantitats. D'altres gasos no són tan perjudicials per als éssers vius, però en canvi alteren l'equilibri del medi. La contaminació atmosfèrica pot comportar canvis climàtics i la pèrdua de la protecció que els gasos de l'atmosfera proporcionen al planeta. Si alterem la proporció dels gasos de l'atmosfera, posarem en perill la vida a la Terra.

Fonts contaminants de l'aire

La contaminació atmosfèrica està causada principalment per les emissions incontrolades de fums que genera l'activitat industrial i -sobretot als nuclis urbans- per l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefaccions.

Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni (CO2), diòxid de sulfur (SO2) i òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2). També contaminen l'aire altres combustibles que es fan servir a les centrals elèctriques, com ara els emulsionants, fabricats amb sorra de quitrà. Les centrals nuclears proporcionen energia a partir de la divisió d'àtoms, cosa que produeix radioactivitat. Tot i que es consideren molt segures, preocupa que els reactors nuclears vells puguin tenir fugues per on s'escaparien quantitats molt perilloses de radioactivitat. Algunes plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid. La indústria metal·lúrgica produeix metalls pesants, com ara el plom, que passen a l'atmosfera. La incineració d'escombraries allibera gas metà, diòxid de carboni (CO2), diòxid de sofre (SO2) i plom. En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera. Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó (O3) que és verinós al nivell de terra. Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten diòxid de sofre (SO2) i altres productes químics perjudicials. Les calefaccions de carbó també fan augmentar els nivells de diòxid de sofre i de CO2 de l'atmosfera.   Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó emeten CO2, SO2 i òxids de nitrogen a l'atmosfera. Les plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid, i la indústria metal·lúrgica allibera metalls pesants, com ara el plom.   Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten SO2 i altres productes químics perjudicials.   Els motors de cotxes i avions emeten monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que combinats amb la llum del Sol produeixen ozó.

Conseqüències de la contaminació de l'aire

Els efectes de la contaminació atmosfèrica són diversos:

El diòxid de carboni (CO2) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i reté l'escalfor que surt de la superfície de la Terra, això dóna lloc a un escalfament global del planeta. Actualment, es cremen bilions de tones de combustibles fòssils arreu del món i el CO2 que deixen anar podria fer canviar el clima. El diòxid de sofre (SO2) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum. La pluja àcida es forma quan el SO2 es combina amb el vapor d'aigua de l'atmosfera i dóna lloc a l'àcid sulfúric. Els núvols resultants deixen caure aigua àcida que afecta de forma molt greu la vegetació. L'smog o boirum és una boira fosca i rica en SO2, que afecta de manera important el procés respiratori de les persones, provoca afeccions als ulls i, fins i tot, càncer. Les emissions de gasos dels cotxes són la causa principals de l'smog. Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes. El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones. El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana. Es combina fàcilment amb l'hemoglobina de la sang i limita i destorba el transport d'oxigen. L'ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats. Aquest ozó produeix danys en la vegetació, afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons. També agreuja especialment els efectes de la pluja àcida. Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.   El CO2 procedent de la combustió del carbó i derivats del petroli reté l'escalfor que surt de la superfície del planeta. Això podria fer canviar el clima.   El SO2, el CO i els òxids de nitrogen afecten el procés respiratori de les persones.   L'smog o boirum produeix irritacions als ulls i agreuja els problemes d'al·lèrgies.   La pluja àcida, l'ozó i els òxids de nitrogen provoquen danys a la vegetació.

Les solucions en les nostres mans

La contaminació de l'atmosfera afecta la salut de les persones, animals i plantes. D'altra banda, la situació de l'atmosfera determina la climatologia del planeta i la vida depèn directament del clima. Qualsevol efecte negatiu sobre l'atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius. Cal reduir i evitar la contaminació de l'aire seguint aquestes normes:

Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol. Reduir la combustió de combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i els seus derivats. Fer els desplaçaments curts caminant o utilitzant la bicicleta. Utilitzar el transport públic, reduint al màxim l'ús del vehicle particular. Substituir els autobusos per tramvies elèctrics a les ciutats. Establir l'obligatorietat per a tots els vehicles de fer servir benzina sense plom i portar catalitzador. Cal recordar que els catalitzadors possibiliten una combustió millor dels gasos d'escapament, reduint les emissions de monòxid de carboni i òxids de nitrogen. Comprar productes locals per evitar transports internacionals de les mercaderies. Utilitzar al màxim els serveis que ens ofereix el nostre barri (escoles, comerços, llocs de lleure) per evitar desplaçaments innecessaris en cotxe. Compartir el cotxe amb altres persones que facin el mateix trajecte. Utilitzar l'energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els edificis i proveir-los d'aigua calenta. Controlar les emissions de gasos contaminants a les indústries. Cal establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants. Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les. Estalviar energia i evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisió i la calefacció si no són necessaris. Hem d'aprofitar la llum natural sempre que sigui possible. Cal utilitzar l'aigua calenta i l'aire condicionat amb moderació. Evitar graduar la calefacció amb una temperatura massa alta. Hem d'utilitzar aparells eficients energèticament, com ara les bombetes de baix consum o els electrodomèstics eficients (de classe energètica A). Utilitzar sistemes de calefacció no basats en la combustió. Millorar la qualitat de l'aire de casa, de l'escola, dels edificis i parcs públics posant-hi plantes. Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara les pintures, els dissolvents i els esprais polveritzadors. Evitar fumar perquè el fum del tabac embruta l'aire i, a més, perjudica la salut. Establir millores en l'aïllament dels edificis, cosa que reduiria el funcionament de les calefaccions. Aïllant les finestres, les portes i les parets de les cases, s'eviten les pèrdues de calor i l'entrada d'aire fred, amb la qual cosa es conseva millor la temperatura de l'interior de les cases. Reciclar i reutilitzar tot allò que es pugui, perquè la fabricació de nous productes genera contaminació. Evitar la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l'atmosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO2 procedent de les combustions. Exigir als governs lleis que facin reduir l'emissió de gasos i de productes químics contaminants.

Què és un impacte ambiental?

S’entén per impacte ambiental la “modificació de l’ambient ocasionada per l’acció de l’home o de la naturalesa”.

L’ambient és el conjunt d’elements naturals i artificials o induïts per l’home que fan possible l’existència i desenvolupament dels éssers humans i altres organismes vius que interactuen en un espai i temps determinats.

Des de la revolució neolítica, l’espècie humana ha fet ús intensiu dels recursos naturals i no sempre pensant en el futur. L’augment de població, especialment aquest darrer segle, així com l'impacte de les activitats antròpiques sobre la biosfera ha estat notable.

 Però, val dir-ho, no tots els pobles de la Terra han actuat igual, i és que la forma d’actuar té molt a veure amb el tipus de civilització que ha desenvolupat cada cultura. La cultura occidental, en la qual estem immersos nosaltres, és l’exemple vivent de societat que ha actuat de forma depredadora i poc conscient amb l’entorn natural.

 Durant molts milers d’anys l’espècie humana va créixer sense que la seua influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seua existència però en els dos últims mil·lenis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat tots els ecosistemes de la Terra i la seua pressió sobre les altres espècies és imparable.

El resultat d’aquest impacte és una pèrdua de biodiversitat. Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents.

Els canvis introduïts són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen a simplificar-se, és a dir, passen a ser cada vegada més vulnerables. Els productes humans de desfetes s’han trobat en els racons més recòndits del planeta i els seus efectes negatius sobre els éssers vius es fan cada vegada més palpables.

No sabem quantes espècies i varietats genètiques desapareixen cada any com a conseqüència de les activitats humanes, senzillament per què ni tan sols tenim un inventari aproximat de les espècies existents.

Les idees i solucions del canvi climàtic.

En els habitatges. La il.luminació és un dels factors que fa empitjorar el canvi climàtic, una bona solució seria reemplaçar les bombetes tradicionals per bombetes de baix consum suposa un estalvi del 80% de l'energia elèctrica consumida.
Els aparells elèctrics consumeixen molta energia en el nostre entorn, una bona idea es apagar el televisor, l'ordinador i tots aquests aparells per tal d'evitar gastar energia. 
Per el que fan les rentadores i els rentaplats en la majoria dels casos, no cal emprar el prerentat o rentar a temperatures elevades. 
L'alimentació, comprar aliments i begudes d'origen local també contribueix a estalviar energia, perquè les despeses degudes al transport de les mercaderies es redueixen. Els aliments procedents de l'agricultura ecològica s'obtenen amb menys emissions de gasos d'efecte
hivernacle.
Els residus, separar  els  residus domèst ics per   reciclar- los  també contribueix a reduir la despesa energètica; la producció de paper reciclat requereix un 65% menys d'energia que el
paper convencional. Per cada ampolla de vidre que es recicla s'estalvia energia necessària per tenir un televisor encès durant tres hores. Reparar, reutilitzar i reciclar és millor que
llençar les coses in més. Els productes d'un sol ús generen molts residus innecessari.
En la societat.  Noves vies per a la mobilitat neta, gràcies als carrils bici, moure's per la ciutat amb bicicleta resulta més agradable i segur. Una xarxa adequada d'itineraris contribueix
a promoure l'ús de la bicicleta en les àrees urbanes.
Els vianants primer, caminar és la fórmula més saludable i no contaminant de moure's a les ciutats. Els passos de vianants, els passos de zebra o les zones de velocitat limitada per a automòbils contribueixin que els desplaçaments siguin més segurs i agradables.
Transport públic d'alta qualitat, Una bona xarxa de transport públic amb tarifes econòmiques, no sols suposa una reducció d'emissions, sinó també menys espai públic ocupat pels aparcaments.
El verd urbà, Espais forestals, arbres frondosos, parcs i zones verdes, milloren la qualitat de vida dels habitants de les ciutats i contribueixen a fixar CO2 atmosfèric.
Habitatges estalviadors, els ajuntaments poden estalviar diners i energia aplicant les mesures d'estalvi energètic als seus propis edificis: per exemple, realitzant un seguiment de les despeses energètiques, utilitzant aparells i il·luminació de baix consum, millorant l'aïllament tèrmic o promovent els comportaments estalviadors entre els treballadors municipals.

Notícia sobre el canvi climàtic (10/04/2007)

30 minuts sobre el canvi climàtic

El següent video és un reportatge del 1999 del programa de tv3 30 minuts. Tracta sobre el canvi climàtic explicant de manera entenedora i amb l'ajut de vídeos i d'experts de què és, quines són les seves causes i conseqüències, com afecta i com aturar-lo.

Esperem que el gaudiu!

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1707/Canvi-climatic

Per què ens hem de preocupar pel canvi climàtic?

La norma del clima és i ha estat sempre la variabilitat. El clima depèn d'unes constants delicades com ara el camp gravitacional de la terra, els corrents marins o la influència de l'escalfament del sòl. Tot això té uns cicles mil·lenaris, i sempre n'hi ha hagut, de canvis climàtics. Els estadis de refredament o escalfament del planeta responen a uns cicles naturals del procés d'autoregulació tèrmica de la Terra. Actualment som en una època temperada que avança cap a l'escalfament. Després d'un escalfament sempre hi ha una glaciació. Una altra cosa és que l'acció dels éssers humans contribueixi a afavorir o a accelerar aquesta tendència natural fins al punt que cal organitzar-se per a plantar cara a aquests canvis i prendre una consciència activa sobre els efectes que tindran.

Conseqüències generals segons el 4t informe de l'IPPC

Com resposta a la complexitat que presenta el canvi climàtic i es seus possibles impactes l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van constituir en 1988 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). La missió d’aquest grup és avaluar en termes exhaustius, objectius, oberts i transparents la millor informació científica, tècnica i socioeconòmica disponible sobre el canvi climàtic en tot el món.

Es recolzen en la labor de centenars de experts de totes les regions del món. Els informes de l'IPCC intenten donar a conèixer de manera equilibrada els diferents punts de vista sobre el canvi climàtic.

En el darrer informe de l’IPPC es constata els següents punts (4rt Informe IPCC)

• Augment de temperatura mitja de 0.76ºC entre 1850-1899 i 2001-2005.
• Augment de la quantitat mitjana de vapor d’aigua continguda a l’atmosfera des de 1980.
• Augment de la temperatura mitjana de l’oceà fins a fondàries de 3000 m degut a l’absorció de més del 80% de calor afegit al sistema climàtic.
• L’extensió de gel a l’Àrtic ha disminuït un 2,7% per dècada des de 1978. A l’estiu aquest percentatge arriba al 7,4%.
• La cobertura màxima de neu a l’hemisferi Nord ha disminuït un 7% des de 1900. A la primavera és de més del 15%.
• Degut a la dilatació i fusió de neu, augment mig del nivell del mar de 1,8 mm a l'any entre 1961 i 2003.
• Disminució en la freqüència del nombre de dies/nits « freds » i de les gelades i augment dels « càlids »
• En algunes regions s’han observat sequeres més intenses i duradores, i en altres, un increment d’episodis de pluges fortes, des de 1970. En algunes zones hi ha una clara tendència de la precipitació des de 1900 a 2005, que pot ser positiva (per exemple al Nord d’Europa) o negativa (per exemple a algunes zones Mediterrànies).
• S’ha observat un augment de l’activitat dels ciclons tropicals intensos (no és pot assegurar res per ara sobre la freqüència)
• No hi ha suficients evidències per extreure conclusions definitives sobre les variacions dels tornados, calamarsa, llamps o tempestes de sorra.