La tundra d'Alaska

La tundra d'Alaska

La tundra és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
Arriba fins el límit amb l'anomenat desert polar. La vegetació es disposa en forma de polígons i fins un 50% de la terra queda sense vegetació. La geliturbació i la gelifracció (acció del gel i el desgel) deixa la tundra coberta d'esquerdes i monticles. Les molses no formen un mantell continuat i paradoxalment la terra pot escalfar-se millor i la possibilitat d'establir-s'hi vegetals augmenta respecte els altres dos tipus de tundra.
La tundra àrtica s'ha comportat com un reservori net pel (CO²) durant els recents períodes geològics i grans quantitats de carboni s'han emmagatzemat en els sòls dels ecosistemes nòrdics.Com que en els sistemes terrestres del 90 al 98% de la producció primària passa pel cicle descomponedor dels microbis del sòl (Bliss,1997;Goksoyr, 1975) i aquest cicle és molt lent en la tundra la productivitat biològica és baixa. Però en l'escenari del canvi climàtic ràpidament es mineralitzaria el carboni de la matèria orgànica de la tundra passant de ser reservori de carboni a esdevenir-ne emissor net. Moltes regions àrtiques, pel canvi climàtic, són actualment més càlides del que ho havien estat en el passat i aquest escalfament pot causar que la tundra, passant a ser aigua líquida gran part del seu permagel, passi de ser un reservori a un emissor de carboni i accelerar la taxa se descomposició del sòl (font del CO²) per tant aquesta descomposició dominaria sobre la fotosíntesi.

L'huracà, el tifó i el tornado

L'huracà 

És el pitjor dels fenòmens meteorològics conegut com a cicló tropical.

Els ciclons tropicals es formen sobre les càlides aigues del tròpic, a partir de disturbis atmosfèrics preexistents com ara sistemes de baixa pressió i ones tropicals. Les ones tropicals es formen cada tres o quatre dies sobre algunes aigues de l'oceà Atlàntic, a prop de la línia ecuatorial. Els ciclons tropicals també poden formar-se de cops freds i, ocasionalment, d'un centre de baixa pressió en els nivells alts de l'atmosfera. 

    El tifó

El nom del tifó és el que s'aplica a tots aquells fenòmens meteorològics que es caracteritzen per ser originats a causa de la baixa pressió atmosfèrica i la condensació de l'aire humit de l'ambient que es transforma en plujes de gran importància i potència. Els tifons acostumen a formar-se, en general, en ambients aquàtics oberts com el mar o l'ocèa, podent arribar a zones terrestres o continentals depenent de la força que desenvolupin a mesura que avancen. Alguns d'ells perden velocitat i potència abans d'arribar a terra i per tant són inofensius, mentre que d'altres sumen més i més força fent que al arribar a la terra siguin extremadament perillosos. 

                                                                                     

    El tornado

Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que s'exten des dels núvols fins la superfície terrestre. S'origina quan una massa d'aire calent xoca amb la seva part frontal del fred, dóna lloc a una poderosa tempesta que el crea.
Algunes vegades s'origina durant una tempesta elèctrica o un huracà.  

El permafrost

El permafrost

En permafrost o permagel en català, són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua, és a dir, 0º durant com a mínim dos anys seguits.
Podem dir doncs que el permafrost és una capa molt estable tèrmicament, ja que calen diversos anys consecutius de variació tèrmica del clima per a fer-lo reaccionar amb un augment (o disminució) de la seva temperatura.

El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima.

Es localitza extensivament a la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Grenlàndia i nord de Rússia i en àrees aïllades del nord de Xina, el Tibet i Mongòlia.

Hi ha una previsió científica que anuncia que amb l'escalfament global cap l'any 2100 el permagel haurà desaparegut en la major part, restant només un milió de km2 d'aquest (al voltant del 10% de l'actual) i que això tindria nombrosos efectes adversos en l'ecologia i també la societat.

Què és un risc ambiental?

En ciències ambientals es denomina risc ambiental a la possibilitat que es produeixi un dany o una catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural o bé de l'acció humana.


Els riscos es poden classificar en dos grans blogs: els riscos naturals, deguts als fenòmens naturals, i els riscos antropogénicos, deguts a les accions humanes.

• Riscos Naturals. Són aquells que estàn associats a fenòmens geològics interns, com erupcions volcàniques i terratrèmols, o la caiguda de meteorits. Pel que fa a les inundacions, encara que la gran majoria són degudes a causes climàtiques naturals, cal dir que depenen de la presència i la qualitat d'infraestructures com ara les preses que regulen el cabal, o les carreteres que actuen com dics, les quals poden agreujar les seves conseqüències.

 

• Riscos antropogènics. Són aquells que estàn produits per activitats humanes, encara que les circumstàncies naturals puguin condicionar la seva gravetat. Un accident com el Bhopal (el pitjor accident químic ocorregut fins al moment) o el de Chernóbil (el pitjor accident nuclear ocorregut fins a la data) són antropogénicos. També en són exemples els incèndis forestals, l'escalfament global del planeta, la tala de boscos, etc.

 

La contaminació atmosfèrica

Dels impactes ambientals que exerceix la humanitat sobre el medi considerem que la contaminació atmosfèrica que l'home està duent a terme té una importància especial, ja que l'aire és imprescindible per a sobreviure. 

A continuació aprofundirem una mica més en el tema i us mostrarem la importància de l'atmosfera, les fonts contaminants de l'aire, les conseqüències de la contaminació d'aquest i per últim tot allò que podem dur a terme per tal de solucionar aquest problema cada vegada més present en les nostres vides.

La contaminació atmosfèrica

Importància de l'atmosfera

La Terra està envoltada d'una capa invisible de gasos que s'anomena atmosfera o aire. Aquests gasos són aprofitats pels animals i les plantes. D'altra banda, l'atmosfera reté l'escalfor del Sol, però impedeix que ens arribi la radiació perjudicial dels seus raigs. L'atmosfera fins i tot té un paper important en el fet que els rius i els oceans estiguin plens d'aigua: l'aire conté vapor d'aigua que cau en forma de pluja o neu, i això aporta aigua als rius i oceans; part de l'aigua dels mars i rius s'evapora i torna a l'aire, i així s'estableix un reciclatge continu. Tots els éssers vius depenen de l'aire.

A nivell del mar, la composició de l'atmosfera és la següent: Nitrogen 78,03% Oxigen 20,95% Argó 0,93% Diòxid de carboni (CO2) 0,03% Neó 0,0018 % Heli 0,0005% Criptó 0,001% Xenó 0,00001% Vapor d'aigua indicis Hidrogen indicis La relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exemple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produeixen oxigen. Aquest model de reciclatge ajuda a assegurar que l'aire mantingui l'equilibri correcte de gasos en totes les formes de vida.

La vida de tots els éssers vius depèn de l'aire. La contaminació afegeix determinats gasos a l'atmosfera i en descompon d'altres. Això fa canviar l'equilibri tan fràgil de l'aire. Gasos, com ara el monòxid de carboni, perjudiquen la salut humana si se'n respiren grans quantitats. D'altres gasos no són tan perjudicials per als éssers vius, però en canvi alteren l'equilibri del medi. La contaminació atmosfèrica pot comportar canvis climàtics i la pèrdua de la protecció que els gasos de l'atmosfera proporcionen al planeta. Si alterem la proporció dels gasos de l'atmosfera, posarem en perill la vida a la Terra.

Fonts contaminants de l'aire

La contaminació atmosfèrica està causada principalment per les emissions incontrolades de fums que genera l'activitat industrial i -sobretot als nuclis urbans- per l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefaccions.

Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni (CO2), diòxid de sulfur (SO2) i òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2). També contaminen l'aire altres combustibles que es fan servir a les centrals elèctriques, com ara els emulsionants, fabricats amb sorra de quitrà. Les centrals nuclears proporcionen energia a partir de la divisió d'àtoms, cosa que produeix radioactivitat. Tot i que es consideren molt segures, preocupa que els reactors nuclears vells puguin tenir fugues per on s'escaparien quantitats molt perilloses de radioactivitat. Algunes plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid. La indústria metal·lúrgica produeix metalls pesants, com ara el plom, que passen a l'atmosfera. La incineració d'escombraries allibera gas metà, diòxid de carboni (CO2), diòxid de sofre (SO2) i plom. En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera. Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó (O3) que és verinós al nivell de terra. Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten diòxid de sofre (SO2) i altres productes químics perjudicials. Les calefaccions de carbó també fan augmentar els nivells de diòxid de sofre i de CO2 de l'atmosfera.   Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó emeten CO2, SO2 i òxids de nitrogen a l'atmosfera. Les plantes químiques deixen anar gasos verinosos com el clor o el formaldehid, i la indústria metal·lúrgica allibera metalls pesants, com ara el plom.   Les refineries de petroli cremen el gas sobrant i emeten SO2 i altres productes químics perjudicials.   Els motors de cotxes i avions emeten monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen i altres gasos que combinats amb la llum del Sol produeixen ozó.

Conseqüències de la contaminació de l'aire

Els efectes de la contaminació atmosfèrica són diversos:

El diòxid de carboni (CO2) que emeten les indústries i les centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli passa a l'atmosfera i reté l'escalfor que surt de la superfície de la Terra, això dóna lloc a un escalfament global del planeta. Actualment, es cremen bilions de tones de combustibles fòssils arreu del món i el CO2 que deixen anar podria fer canviar el clima. El diòxid de sofre (SO2) és el contaminant més característic del medi urbà i el causant de processos contaminants com la pluja àcida i l'smog o boirum. La pluja àcida es forma quan el SO2 es combina amb el vapor d'aigua de l'atmosfera i dóna lloc a l'àcid sulfúric. Els núvols resultants deixen caure aigua àcida que afecta de forma molt greu la vegetació. L'smog o boirum és una boira fosca i rica en SO2, que afecta de manera important el procés respiratori de les persones, provoca afeccions als ulls i, fins i tot, càncer. Les emissions de gasos dels cotxes són la causa principals de l'smog. Els òxids de nitrogen (N2O, NO, NO2), procedents de la combustió de motors en general, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. En altes concentracions poden inhibir la fotosíntesi d'algunes plantes. El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones. El monòxid de carboni (CO), procedent de combustions incompletes, és un perill molt important per a la salut humana. Es combina fàcilment amb l'hemoglobina de la sang i limita i destorba el transport d'oxigen. L'ozó localitzat a nivell de terra produeix malestar als ulls i les mucositats. Aquest ozó produeix danys en la vegetació, afecta les fulles de les plantes i els provoca unes taques marrons. També agreuja especialment els efectes de la pluja àcida. Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.   El CO2 procedent de la combustió del carbó i derivats del petroli reté l'escalfor que surt de la superfície del planeta. Això podria fer canviar el clima.   El SO2, el CO i els òxids de nitrogen afecten el procés respiratori de les persones.   L'smog o boirum produeix irritacions als ulls i agreuja els problemes d'al·lèrgies.   La pluja àcida, l'ozó i els òxids de nitrogen provoquen danys a la vegetació.

Les solucions en les nostres mans

La contaminació de l'atmosfera afecta la salut de les persones, animals i plantes. D'altra banda, la situació de l'atmosfera determina la climatologia del planeta i la vida depèn directament del clima. Qualsevol efecte negatiu sobre l'atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius. Cal reduir i evitar la contaminació de l'aire seguint aquestes normes:

Obtenir l'electricitat per mitjà de recursos poc contaminants per a l'aire, com són les ones, les marees, el vent i el sol. Reduir la combustió de combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i els seus derivats. Fer els desplaçaments curts caminant o utilitzant la bicicleta. Utilitzar el transport públic, reduint al màxim l'ús del vehicle particular. Substituir els autobusos per tramvies elèctrics a les ciutats. Establir l'obligatorietat per a tots els vehicles de fer servir benzina sense plom i portar catalitzador. Cal recordar que els catalitzadors possibiliten una combustió millor dels gasos d'escapament, reduint les emissions de monòxid de carboni i òxids de nitrogen. Comprar productes locals per evitar transports internacionals de les mercaderies. Utilitzar al màxim els serveis que ens ofereix el nostre barri (escoles, comerços, llocs de lleure) per evitar desplaçaments innecessaris en cotxe. Compartir el cotxe amb altres persones que facin el mateix trajecte. Utilitzar l'energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els edificis i proveir-los d'aigua calenta. Controlar les emissions de gasos contaminants a les indústries. Cal establir l'obligatorietat d'instal·lar filtres i mecanismes de correcció a les indústries contaminants. Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les. Estalviar energia i evitar el malbaratament: cal tancar el llums, els ordinadors, la televisió i la calefacció si no són necessaris. Hem d'aprofitar la llum natural sempre que sigui possible. Cal utilitzar l'aigua calenta i l'aire condicionat amb moderació. Evitar graduar la calefacció amb una temperatura massa alta. Hem d'utilitzar aparells eficients energèticament, com ara les bombetes de baix consum o els electrodomèstics eficients (de classe energètica A). Utilitzar sistemes de calefacció no basats en la combustió. Millorar la qualitat de l'aire de casa, de l'escola, dels edificis i parcs públics posant-hi plantes. Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara les pintures, els dissolvents i els esprais polveritzadors. Evitar fumar perquè el fum del tabac embruta l'aire i, a més, perjudica la salut. Establir millores en l'aïllament dels edificis, cosa que reduiria el funcionament de les calefaccions. Aïllant les finestres, les portes i les parets de les cases, s'eviten les pèrdues de calor i l'entrada d'aire fred, amb la qual cosa es conseva millor la temperatura de l'interior de les cases. Reciclar i reutilitzar tot allò que es pugui, perquè la fabricació de nous productes genera contaminació. Evitar la desforestació. Els boscos consumeixen diòxid de carboni de l'atmosfera i alliberen oxigen, per tant contribueixen a eliminar part del CO2 procedent de les combustions. Exigir als governs lleis que facin reduir l'emissió de gasos i de productes químics contaminants.

Què és un impacte ambiental?

S’entén per impacte ambiental la “modificació de l’ambient ocasionada per l’acció de l’home o de la naturalesa”.

L’ambient és el conjunt d’elements naturals i artificials o induïts per l’home que fan possible l’existència i desenvolupament dels éssers humans i altres organismes vius que interactuen en un espai i temps determinats.

Des de la revolució neolítica, l’espècie humana ha fet ús intensiu dels recursos naturals i no sempre pensant en el futur. L’augment de població, especialment aquest darrer segle, així com l'impacte de les activitats antròpiques sobre la biosfera ha estat notable.

 Però, val dir-ho, no tots els pobles de la Terra han actuat igual, i és que la forma d’actuar té molt a veure amb el tipus de civilització que ha desenvolupat cada cultura. La cultura occidental, en la qual estem immersos nosaltres, és l’exemple vivent de societat que ha actuat de forma depredadora i poc conscient amb l’entorn natural.

 Durant molts milers d’anys l’espècie humana va créixer sense que la seua influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seua existència però en els dos últims mil·lenis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat tots els ecosistemes de la Terra i la seua pressió sobre les altres espècies és imparable.

El resultat d’aquest impacte és una pèrdua de biodiversitat. Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents.

Els canvis introduïts són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen a simplificar-se, és a dir, passen a ser cada vegada més vulnerables. Els productes humans de desfetes s’han trobat en els racons més recòndits del planeta i els seus efectes negatius sobre els éssers vius es fan cada vegada més palpables.

No sabem quantes espècies i varietats genètiques desapareixen cada any com a conseqüència de les activitats humanes, senzillament per què ni tan sols tenim un inventari aproximat de les espècies existents.